skip to main | skip to sidebar

Seguidors

Altres Reialmes

  • Alc.0,9%Vol.
    Hack Omega Minecraft Dowloand 1.8
    Fa 4 anys
  • Once upon a midnight dreary
    Como estoy desconocida, estoy leyendo a Beatriz Preciado
    Fa 10 anys
  • Racó de Món...
    Hi ha objectes que bateguen
    Fa 13 anys
  • *THE LIFE*
    CAMBIO DE WEB!!!
    Fa 14 anys
  • locoemotion
    Gente del tren
    Fa 14 anys
  • Alter Ego
    Personajes Fantásticos
    Fa 17 anys
  • Designing my mind
  • Espacio vital
  • the lake of tears

Links

  • El meu Flickr !

Princesa de Nostalgia

La meva foto
Lost Lenore
Helena
Visualitza el meu perfil complet

Moviment entre les ombres

Gàbia dels records

  • ▼ 2009 (3)
    • ▼ de novembre (1)
      • Nothing
    • ► de juliol (1)
    • ► de gener (1)
  • ► 2008 (3)
    • ► d’octubre (3)
Nostalgic Realm
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escultura funerària. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escultura funerària. Mostrar tots els missatges

Cementiri de Montjuïc i els àngels.

divendres, 24 d’octubre del 2008





Des de fa uns quants anys, una de les meves grans passions són els cementiris i els secrets que aquest amaguen. Els cementiris des del meu punt de vista, no són res més que grans museus d'art a l'aire lliure. És en els cementiris on he vist les escultures més belles (des de la meva visió personal), no en els museus convencionals. Segurament, amb el temps, faré més entrades sobre cementiris en aquest blog, però per començar què millor que el cementiri de Montjuïc, un dels més propers i per mi, el més preciós de tots, tant la situació com la distribució de l'espai el converteix en un lloc únic i especial. A part d'això amaga un gran nombre d'escultures, entre elles d'autors reconeguts, com: Josep Llimona, Eusebi Arnau, o Rafael Atxé. I uns impressionants i ostentosos Panteons, des de reproduccions en petit de catedrals gòtiques a obeliscs, passant per temples neoclàssics i creus celtes. En pocs anys he vistat diferents cementiris europeus, i per mi, cap iguala a Montjuïc, com a molt el cementiri Monumentale de Milà. Però Montjuïc... és increïble...










Al s. XIX per raons sanitàries es començaren a construir cementiris als afores de les ciutats. Això va afavorir el desenvolupament de l'art funerari i molts cementiris esdevenen grans museus d'art. El cementiri de Montjuïc és va construïr al 1883. Tant l'expansió demogràfica com el gran creixement ecònomic de la burgesia catalana van influïr a la construcció d'aquesta necropolis. Els petits cementiris de barri barcelonins s'havien quedat sense espai i la construcció de Montjuïc va ser la solució alhora va servir d'excusa als burgesos per mostrar el seu poder, l'art funerari va servir com a ostentació per part de la societat burgesa. Els cementiris són un clar reflex de la societat del moment.

No només apareix l'escultura funerària al cementiri de Montjuïc a Barcelona, sinó que, l'escultura funerària va aparèixer a tot Europa. Algunes figures que podem trobar als cementiris són retrats del difunt i verges, entre altres, però la figura més vista és la de l'àngel. Eludint el dolor, l'esperança o l'espera. Els àngels juguen un paper fonamental en aquest tipus d'escultura, ja que l'àngel és el qui ajuda les ànimes en el traspàs de la terra al cel i acompanya a les persones durant el moment de la seva mort.
























La paraula àngel vol dir missatger. L'àngel és qui porta les ànimes de la terra al cel i el missatger entre Déu i els humans. És un esperit que ens vigila i ens protegeix durant tota la vida i que ens avisa i ens acompanya durant el dia final. També se'ls anomena "amesha spentas" o salvadors immortals.


















La primera vegada que vaig veure un àngel va ser mirant-me a mi mateixa reflectida en un mirall; tenia set anys i portava una túnica de seda rosa i unes ales molt grans de paper arrissat que em va comprar la meva mare per anar a la processó de Corpus. La fascinació pels cementiris em ve de lluny. Aquests indrets, catàlegs d'escultura i d'arquitectura, i els epitafis amb històries de persones que volen deixar constància del seu pas per la vida, són dipòsits de testimonis que neixen de manera contemporània a les ciutats. És així com em vaig retrobar de nou amb els àngels, aquesta vegada de marbre i de pedra.


[Pilar Aymerich]








Cementiri de Monjtuïc: La premsa del moment es feia ressò de la preferència del públic pel nou cementiri de Barcelona: "Debido a su pintoresca situación, la belleza de sus perspectivas, els gusto que en general preside, tanto en las construcciones particulares como en la disposición del mismo... Véase como hasta en el lugar del eterno reposo se trasluce la idiosincrasia de nuestro pueblo, tan amante de las bellas artes como fervoroso devoto del culto de los muertos." Al cementiri de Montjuïc conviuen diversos llenguatges estilístics: eclecticisme, amb una certa abundor de neogòtic, modernisme i, més recentment, un cert hiperrealisme.



[Fragments del catàleg de l'exposició: Cementiris d'Ultramar de Pilar Aymerich]











La visita als cementiris per fotografiar les escultures, és un dels projectes personals en el que fa més temps que treballo, i continuo treballant.




Més informació a: http://www.fotolog.com/follow_emptiness

Publicat per Lost Lenore a 14:20 7 psicofonies

Etiquetes de comentaris: àngels, art funerari, cementiri de montjuïc, escultura funerària, pedra

Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)

Blog Design by Gisele Jaquenod

Work under CC License.

Creative Commons License