



No només apareix l'escultura funerària al cementiri de Montjuïc a Barcelona, sinó que, l'escultura funerària va aparèixer a tot Europa. Algunes figures que podem trobar als cementiris són retrats del difunt i verges, entre altres, però la figura més vista és la de l'àngel. Eludint el dolor, l'esperança o l'espera. Els àngels juguen un paper fonamental en aquest tipus d'escultura, ja que l'àngel és el qui ajuda les ànimes en el traspàs de la terra al cel i acompanya a les persones durant el moment de la seva mort.
La paraula àngel vol dir missatger. L'àngel és qui porta les ànimes de la terra al cel i el missatger entre Déu i els humans. És un esperit que ens vigila i ens protegeix durant tota la vida i que ens avisa i ens acompanya durant el dia final. També se'ls anomena "amesha spentas" o salvadors immortals.

La primera vegada que vaig veure un àngel va ser mirant-me a mi mateixa reflectida en un mirall; tenia set anys i portava una túnica de seda rosa i unes ales molt grans de paper arrissat que em va comprar la meva mare per anar a la processó de Corpus. La fascinació pels cementiris em ve de lluny. Aquests indrets, catàlegs d'escultura i d'arquitectura, i els epitafis amb històries de persones que volen deixar constància del seu pas per la vida, són dipòsits de testimonis que neixen de manera contemporània a les ciutats. És així com em vaig retrobar de nou amb els àngels, aquesta vegada de marbre i de pedra.
[Pilar Aymerich]
Cementiri de Monjtuïc: La premsa del moment es feia ressò de la preferència del públic pel nou cementiri de Barcelona: "Debido a su pintoresca situación, la belleza de sus perspectivas, els gusto que en general preside, tanto en las construcciones particulares como en la disposición del mismo... Véase como hasta en el lugar del eterno reposo se trasluce la idiosincrasia de nuestro pueblo, tan amante de las bellas artes como fervoroso devoto del culto de los muertos." Al cementiri de Montjuïc conviuen diversos llenguatges estilístics: eclecticisme, amb una certa abundor de neogòtic, modernisme i, més recentment, un cert hiperrealisme.
[Fragments del catàleg de l'exposició: Cementiris d'Ultramar de Pilar Aymerich]

La visita als cementiris per fotografiar les escultures, és un dels projectes personals en el que fa més temps que treballo, i continuo treballant.
Més informació a: http://www.fotolog.com/follow_emptiness