Des de fa uns quants anys, una de les meves grans passions són els cementiris i els secrets que aquest amaguen. Els cementiris des del meu punt de vista, no són res més que grans museus d'art a l'aire lliure. És en els cementiris on he vist les escultures més belles (des de la meva visió personal), no en els museus convencionals. Segurament, amb el temps, faré més entrades sobre cementiris en aquest blog, però per començar què millor que el cementiri de Montjuïc, un dels més propers i per mi, el més preciós de tots, tant la situació com la distribució de l'espai el converteix en un lloc únic i especial. A part d'això amaga un gran nombre d'escultures, entre elles d'autors reconeguts, com: Josep Llimona, Eusebi Arnau, o Rafael Atxé. I uns impressionants i ostentosos Panteons, des de reproduccions en petit de catedrals gòtiques a obeliscs, passant per temples neoclàssics i creus celtes. En pocs anys he vistat diferents cementiris europeus, i per mi, cap iguala a Montjuïc, com a molt el cementiri Monumentale de Milà. Però Montjuïc... és increïble...
Al s. XIX per raons sanitàries es començaren a construir cementiris als afores de les ciutats. Això va afavorir el desenvolupament de l'art funerari i molts cementiris esdevenen grans museus d'art. El cementiri de Montjuïc és va construïr al 1883. Tant l'expansió demogràfica com el gran creixement ecònomic de la burgesia catalana van influïr a la construcció d'aquesta necropolis. Els petits cementiris de barri barcelonins s'havien quedat sense espai i la construcció de Montjuïc va ser la solució alhora va servir d'excusa als burgesos per mostrar el seu poder, l'art funerari va servir com a ostentació per part de la societat burgesa. Els cementiris són un clar reflex de la societat del moment.
No només apareix l'escultura funerària al cementiri de Montjuïc a Barcelona, sinó que, l'escultura funerària va aparèixer a tot Europa. Algunes figures que podem trobar als cementiris són retrats del difunt i verges, entre altres, però la figura més vista és la de l'àngel. Eludint el dolor, l'esperança o l'espera. Els àngels juguen un paper fonamental en aquest tipus d'escultura, ja que l'àngel és el qui ajuda les ànimes en el traspàs de la terra al cel i acompanya a les persones durant el moment de la seva mort.
La paraula àngel vol dir missatger. L'àngel és qui porta les ànimes de la terra al cel i el missatger entre Déu i els humans. És un esperit que ens vigila i ens protegeix durant tota la vida i que ens avisa i ens acompanya durant el dia final. També se'ls anomena "amesha spentas" o salvadors immortals.
La primera vegada que vaig veure un àngel va ser mirant-me a mi mateixa reflectida en un mirall; tenia set anys i portava una túnica de seda rosa i unes ales molt grans de paper arrissat que em va comprar la meva mare per anar a la processó de Corpus. La fascinació pels cementiris em ve de lluny. Aquests indrets, catàlegs d'escultura i d'arquitectura, i els epitafis amb històries de persones que volen deixar constància del seu pas per la vida, són dipòsits de testimonis que neixen de manera contemporània a les ciutats. És així com em vaig retrobar de nou amb els àngels, aquesta vegada de marbre i de pedra.
[Pilar Aymerich]
Cementiri de Monjtuïc: La premsa del moment es feia ressò de la preferència del públic pel nou cementiri de Barcelona: "Debido a su pintoresca situación, la belleza de sus perspectivas, els gusto que en general preside, tanto en las construcciones particulares como en la disposición del mismo... Véase como hasta en el lugar del eterno reposo se trasluce la idiosincrasia de nuestro pueblo, tan amante de las bellas artes como fervoroso devoto del culto de los muertos." Al cementiri de Montjuïc conviuen diversos llenguatges estilístics: eclecticisme, amb una certa abundor de neogòtic, modernisme i, més recentment, un cert hiperrealisme.
[Fragments del catàleg de l'exposició: Cementiris d'Ultramar de Pilar Aymerich]
La visita als cementiris per fotografiar les escultures, és un dels projectes personals en el que fa més temps que treballo, i continuo treballant.
Més informació a: http://www.fotolog.com/follow_emptiness
7 psicofonies:
Les fotos són una pasada ^-^! Per una altra banda, mai m'havien explicat tantes coses dels cementiris. Una pregunta: la Pilar Aymerich és historiadora, o artista i autora d'algunes de les escultures que són presents al cementiri de Montjuïc?
Un petó :3
La Pilar Aymerich és fotogràfa ^^
i moltes de les seves fotos són de cementiris, l'any passat va fer una exposició sonbre el cementiri de Montjuïc, el de Poblenou i alguns de Sud - Amèrica on hi ha catalans enterrats. Els fragments que he posat són del catàleg de la exposició :P
;***
a mí me pegó mi madre de pequeñita lo de los cementerios
daba igual a dónde fuéramos (y nunca era muy lejos), siempre había que pasar por el cementerio
claro que los cementerios aquí no tienen semejantes esculturas (ojalá!!), pero no dejan de tener su encanto
por otra parte, la versión de poe es indiscutiblemente la mejor... aunque todavía no la he puesto. andan ulalume y annabel lee más abajo
a la última que puse le faltaba sonoridad y aliteración
cualquier día cuelgo la traducción de pessoa, que es increíble
besos
Doncs totes les imatges són boniques ^^. Les teves també em molen molt que ja ho saps. Tinca ganes de veure que faràs per la samarreta. Apa lenona, ens veiem demà a classe i dinem al japonès !!! :D
Un lugar increible, tengo que hacer una visita a Barcelona y sin duda este cementerio estará en la ruta.
Fotográficamente es alucinante las capturas que has conseguido, me han entrado ganas de volver a hacer una visita fotográfica por San Isidro, otra necrópolis que es una joyita.
Ei maca!! feia dies que no passava pel blog i he vist que em vas escriure!! a vere si vas actualitzant... perquè aquesta última dels àngels als cementiris.. m'ha encantat!!
petons!
Hola,
Ens han agradat molt les imatges de Montjuich i el text que ho acompanya. Esperem que posis més imatges dels cementiris que has visitat. Des de fa més d'un any, nosaltres tenim un blog anomenat "Imatges de pedra i de silenci" http://imatgesdesilenci.blogspot.com/ on volem mostrar tots els recintes funeraris i tombes que visitem. Hi ha llocs ben curiosos!!
Salut
Publica un comentari a l'entrada